diumenge, 13 d’octubre de 2013

Educació i consens: aprovació de la Llei Wert

Tinc la impressió que no entenem la democràcia de la mateixa manera: una majoria absoluta permet prendre decisions sense el suport de cap altre grup polític, fins i tot amb l'oposició de la resta de grups polítics i de sectors significatius de la societat, és cert. Però al meu parer, el sol fet de tenir majoria absoluta no dóna legitimitat per fer-ho. El sistema democràtic hauria d'oferir garanties per evitar el mal ús i l'abús de les majories absolutes.
El què ha passat (i està passant) a les Balears amb l'aprovació del TIL, malgrat una de les mobilitzacions del sector de l'educació (i de bona part de la societat) més potent que recordo n'és un exemple. I, per descomptat, l'aprovació de la Llei Wert: us heu plantejat que, a Catalunya, el partit que té majoria absoluta a Espanya i aprova aquesta llei, és un partit minoritari? I que, per tant, l'electorat català explícitament ha manifestat que no vol que governi qui imposa aquesta llei?
L'únic consens que ha aconseguit la Llei Wert ha estat el dels que hi són contraris. Una reforma educativa sense consens està destinada al fracàs. Una reforma educativa que no escolta els sectors professionals i socials directament relacionats amb l'educació, al meu parer demostra ignorància i falta de respecte. I crec que tenim massa problemes com perquè el govern jugui amb una cosa tan seriosa com l'educació.
No n'hi ha prou amb la voluntat de "tombar" la llei quan l'actual govern perdi la majoria absoluta, ni de la voluntat d'insubmissió davant la llei. Aprovar una llei d'aquest tipus sense el consens necessari té i tindrà costos socials i econòmics que haurem d'assumir entre tots i totes. I em sembla que ja en tenim prou amb la situació actual, com per afegir-hi aquests costos: tot un exercici d'irresponsabilitat política.


Marta Casas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada