dijous, 29 de març del 2012

Contra l'oblit del barraquisme

Sembla un contrasentit, però la jornada de vaga m'ha proporcionat una tarda de tele interessantíssima. Després d'un TN més curt del normal (ni temps d'acabar-me el cafè) TV3 ha emès de nou el documental "Barraques, la ciutat oblidada", i m'he quedat clavada al sofà.
Es tracta d'un treball de recerca i documentació extraordinari, amb un resultat colpidor, que presenta la vivència de les persones que van viure el barraquisme des de la complexitat (com la vida mateixa), donant veu als protagonistes d'aquesta història. I m'ha emocionat de nou la denúncia explícita d'una dels testimonis: i ni un cartell que digui que aquí hi havia el Somorrostro!
És cert que en els darrers anys s'ha fet un esforç per recuperar la memòria d'aquesta duríssima història recent del nostre país: el treball de recerca el grup Pas a Pas que va culminar en la publicació "Barraquisme, la ciutat (im)possible"; l'exposició "Barraques, la ciutat informal" del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (basada en la mateixa recerca);  altres reportatges de TV3, com "La repressió de la immigració i el barraquisme als anys 50", o "Al marge de la ciutat", sobre Can Tunis ...  Paco Candel  ja va retratar aquesta realitat a "Els altres catalans" (tan citat.... i jo sospito que tan poc llegit -us el recomano sincerament-). 
Però oblidem massa ràpid, i tinc la sensació que hi ha realitats que re-oblidem contínuament. Plantegem com a noves situacions ja viscudes al nostre país. 
S'ha parlat molt de si la immigració d'ara s'assembla a la de llavors. Hi ha qui ho nega taxativament: com ens hem de comparar (nosaltres, autòctons, nacionals) amb "aquesta gent" (d'altres cultures, amb altres religions, tan diferents)? Però es miri com es miri, amb una mica de rigor, és evident que hi ha molts paral·lelismes. Les dificultats per aconseguir (o per mantenir) un habitatge digne, malauradament no són una problemàtica superada.
No sé qui ha triat la programació de TV3; suposo que no ha estat casual. En tot cas, felicito per la tria d'aquest reportatge: la precarietat del passat, com a record i avís de la precarietat del present i del futur. Les desigualtats del passat, com a record i avís de les desigualtats del present i del futur. No s'ha acabat la lluita...

Marta Casas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada