dissabte, 10 de març de 2012

"Ser mestre avui" a Reus

El passat dimecres 7 de març vaig ser a Reus, participant en el 6è debat del cicle Què vol dir ser mestre avui?, organitzat per la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Vaig compartir taula amb en Pep Gratacós (professor i tutor d'una aula d'acollida de Banyoles, amb qui he tingut el plaer de coincidir en el consell assessor de la col·lecció Conciutadania Intercultural durant els darrers anys), amb la Montserrat Barti (membre del Moviment de Renovació Pedagògica del Garraf) i en Vicenç Relats (coordinador i moderador del cicle de debats), per parlar de Com entendre i gestionar la diversitat cultural i la interculturalitat.
El cicle s'ha organitzat a arrel de l'emissió del programa Mestres a TV3, en diferents ciutats catalanes. Penso que la iniciativa és molt interessant: en un moment en què sembla que només sentim parlar d'educació al nostre país per donar-ne males notícies (els resultats al PISA, les retallades, els problemes a alguns centres...), és important mostrar-ne altres cares, que també són reals i presents a tot el territori: el professorat compromès, les persones que gaudeixen fent la seva feina els centres educatius que proporcionen als seus alumnes l'oportunitat d'aprendre i preparar-se per a la vida adulta....
No estic gens d'acord amb les visions "tremendistes" que desprestigien l'educació i que diuen que abans era tot millor: mai com ara les persones havien tingut accés a una educació de qualitat i gratuita al nostre país. És cert que la societat és més complexa i l'escola també; és cert que han canviat els valors de la nostra societat; és cert que les institucions educatives són poc adequades a les realitats que vivim (coneixeu l'acudit de Francesc Carbonell?: en una escola del s. XIX, mestres del s. XX eduquen els ciutadans del s. XXI - vegeu La reconversió de l'ofici d'educar-). Però també és cert que hi ha una multitud de professionals preparats i compromesos que cada dia lluiten per donar la millor educació a l'alumnat que tenim a les aules. Aquests professionals i els infants i adolescents són el millor capital de futur del nostre país!
Vaig parlar de la importància del com per sobre del què; el que ens permet abordar i gestionar positivament la diversitat cultural als espais educatius no és cap acció concreta, cap recurs concret, sinó una determinada manera de treballar, un  determinat procés que contempli i abordi positivament els reptes que ens planteja la diversitat. Properament la Fundació Jaume Bofill té previst publicar les ponències dels debats i podreu accedir amb més detall al què vaig plantejar (ja us n'informaré); o si ho preferiu, podeu accedir al video de tot el debat.
Però hi ha un parell de qüestions del debat que m'han fet rumiar. La primera, una intervenció al final del debat que ens va  recordar la duresa d'algunes realitats: hi ha entorns on la diversitat cultural es combina amb la vulnerabilitat social i l'exclusió, i on ser bon mestre o bona mestre no és suficient per garantir l'èxit educatiu. Vaig recordar una ponència de Miquel Àngel Alegre, amb qui vaig coincidir a Cantàbria al VI Congreso Regional de Educación (podeu accedir a la seva ponència online), en la que afirmava que la composició sociodemogràfica del centre té més incidència sobre el fracàs escolar que el projecte educatiu del centre o la qualitat docent. La diversitat cultural no és un problema; però en determinats entorns, la diversitat cultural esdevé un factor molt difícil de gestionar, i això és una realitat innegable. I segurament és en aquests entorns on cal més responsabilitat i compromís (no només educatiu, també social).
La segona qüestió, una de les reflexions d'en Pep Gratacós, sempre amb una mirada carregada de sensibilitat (vegeu les seves aportacions a Diversitat cultural i exclusió escolar): hem de ser possibilistes. Malgrat tot, sempre hi ha un espai en què els docents podem influir positivament a l'èxit educatiu, podem gestionar positivament la diversitat i generar dinàmiques interculturals constructives: a l'aula, en la relació interpersonal amb cada alumne/a. I segurament això és el millor de la nostra feina.

Marta Casas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada