dissabte, 3 de març de 2012

Reflexions després de les paraules

Dijous vaig ser a Manresa, presentant el material didàctic de Tot un món, de la Fundació Jaume Bofill: la carpeta Tot un món: material didàctic de Miquel Àngel Essomba i el projecte multimèdia vinculat en el que he col·laborat, en un acte organitzat conjuntament per Televisió de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, el Servei Educatiu del Bages i l'Associació Bages per Tothom, i que va comptar amb la presència de Xavier Bosch, director general d'immigració de la Generalitat.

No era la primera vegada que m'asseia al costat d'en Carles Solà, director del programa de TV3 en el que es basa el material: hem compartit durant anys les trobades del consell assessor del programa (durant els primers anys a la Fundació Jaume Bofill, i fins fa poc en el marc del GRITIM, a la UPF), i ja portem uns quants "bolos" de presentació d'aquest material.
Però tornar a coincidir em va portar a la memòria una reflexió que hem compartit moltes vegades: la necessitat de "normalitzar" la immigració. De pensar i entendre les persones immigrades simplement com a persones, d'humanitzar-les. Aquesta és una reflexió vella, però que cada dia podem constatar que cal continuar fent, perquè hi ha gent que continua pensant les persones immigrades com una "cosa" diferent a elles mateixes, com si no es tractés del mateix: homes, dones, infants, que riuen, ploren, pateixen, es barallen, treballen, van en autobús, dormen, mengen....
No entenc per què a vegades costa tant veure una cosa tan simple.

Marta Casas

4 comentaris:

  1. Estic d'acord amb la teva opino, pero crec que encara queda moltes coses per fer. Hem posat moltes emfasia sobre l'aceptacio del persones inmigrades pero una gran part que hem deixat es si realment aquestes persones volen ser integrades aqui. Soc un imigrant i m'estmaria una situacio que les persones inmigrades demostri les seves intencions de ser integrades...
    Abimbola
    http://www.tv3.cat/videos/973679/Amunt-i-avall

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari! la veritat és que el tema que planteges em sembla tan interessant, que m'ha donat la idea per a un nou post. M'encantarà saber la teva!

      Elimina
  2. Quedar-se amb les particularits dels altres és fàcil. Culturalment es fan servir patrons diferents, diversos, per a fer les mateixes coses, quan, com bé dius, el que importa realment és la universilitat d'alló que es fa: menjar, casar-se,treballar... Però pla ntejar-se la universalitat implica simplificar pel camí difícil: si tots fem el mateix, però, sovint, de manera diferent, voldrà dir que hauré de fer un esforç per acceptar que la vida, amb totes les seves coses, es pot viure de mil maneres. El primer pas estarà en la direcció al respecte. Frivolitzant, i sempre des d'una perspectiva antropològica, no cal dir, recordo que els betsileo (uns que viuen a Madagascar) dediquen gran dispendi als ritus de la mort. El meu pare va morir fa poc i, francament, vaig escatimar tots els euros que vaig poder en aquest tema. No per aquesta creença sobre el dispendi econòmic lligat a la mort, noem compraré un vestit de lluentons quan vagi a un enterro betsileo!.

    ResponElimina
  3. Gràcies pel comentari, Carmen. M'agrada com dius això que hem d'acceptar que la vida es pot viure de mil maneres. Una abraçada.

    ResponElimina