Convivència, prejudicis i rumors

Darrerament, des de les polítiques locals hi ha un interès creixent en la gestió dels rumors vinculats a la immigració i la diversitat. L'existència de rumors no és un fet nou (vaig estar treballant a Manlleu entre els anys 2003 i 2005 i ja feia anys que era un tema que preocupava) però sí que ho és l'enfocament i la rellevància que s'hi dóna actualment. Segurament el context de crisi contribueix a l'aparició i difusió dels rumors. Però aquesta és l'única raó per posar l'accent en aquesta qüestió? També tinc la impressió que, com ha passat anteriorment amb altres qüestions (el civisme, per exemple), hi ha un cert component d'actualitat (per no dir-ne "moda", que em sembla un terme una mica frívol) en la decisió de treballar aquest tema.

Estic plenament d'acord amb la importància d'identificar i gestionar la rumorologia sobre immigració (o sobre qualsevol altre col·lectiu o sector social), com un component fonamental per construir una convivència positiva. De la mateixa manera que em semblen molt interessants algunes de les iniciatives desenvolupades: l'experiència de la Xarxa BCN Antirumors i el Manual per combatre rumors i estereotips sobre la diversitat cultural a Barcelona (ambdós dins el Pla Barcelona Interculturalitat), anteriorment la Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius de Santa Coloma de Gramenet, o moltes de les accions concretes (segurament més modestes) que han desenvolupat alguns ajuntaments o entitats en els darrers anys. Però hi ha una cosa que em fa por: que prenguem la part pel tot i desvinculem la gestió dels rumors d'una qüestió més àmplia com és la gestió de la convivència.
Les polítiques locals de convivència que s'han desenvolupat en els darrers anys en molts municipis i barris no haurien de perdre la seva vigència. Perquè no n'hi ha prou d' "extipar" el rumor, de fer-ne un diagnòstic prematur o de dificultar-ne la transmissió si no es varien les condicions, el "caldo de cultiu" que l'alimenta.
En alguns articles de fa anys, vaig tractar la qüestió de la racionalització del prejudici: el procés pel qual "revestim" de pretesa racionalitat l'estereotip i el prejudici, buscant aquells arguments (encara que siguin anecdòtics) que ratifiquen la creença.
Apunto una hipòtesi: el rumor neix i es desenvolupa molt millor en els entorns en els que el prejudici està consolidat i no hi ha una relació directa i positiva (en els termes que proposaria la hipòtesi del contacte d'Allport, per exemple) entre els diversos grups d'un mateix entorn social. Ergo (i aquí ve la segona hipòtesi), les polítiques de convivència que promouen la inclusió social i ciutadana, la participació activa del conjunt de la població, els espais de contacte i interacció positiva i, en definitiva, la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes en projectes comuns, contribueixen a debilitar l'aparició i difusió dels rumors.
A l'espera de tenir temps d'aprofundir-hi i corroborar aquestes hipòtesis amb una mica més de rigor, estaré encantada de discutir sobre aquesta qüestió. Algú s'hi apunta?

Marta Casas